Molins Decideix

Molt bon dia a tothom i benvinguts a aquest acte que no és tant la presentació d’una comissió sinó dels primers passos que s’estan fent en relació a una iniciativa que segurament tots, d’alguna manera o altra, ja coneixem: l’organització d’una consulta popular a Molins de Rei sobre la independència.

En realitat “coneixem i no coneixem”, perquè aquesta iniciativa que va experimentar per primera vegada Arenys de Munt el passat 13 de setembre és un fet nou a la història política i democràtica del nostre país. Mai abans havia estat possible consultar directament als ciutadans una qüestió tan determinant per la nostra societat com és el model de país que volem. I això és un pas endavant importantíssim pel model de democràcia autèntica -de Democràcia en majúscules- que cal aspirar.

És molt significatiu que avui ens acompanyin en aquest acte tots els alcaldes que ha tingut Molins de Rei des de la fi del franquisme: l’Antònia Castellana, el Josep Janés, el Víctor Puntas i l’Ivan Arcas. En Casimir Boy ha disculpat la seva absència per motius d’agenda, però ens ha fet arribar per escrit el seu ple suport a la iniciativa.

També ens acompanyen representants de les primeres entitats de la vila que ja han manifestat el seu suport a la consulta.

Perquè aquesta no és una iniciativa dels quatre independentistes de sempre que pugui semblar que “no tenim altra feina que fer de corcó”. Aquesta és, per damunt de tot, una iniciativa democràtica per trobar una sortida a l’atzucac que viu el nostre país en qüestió de model territorial i institucional.

Cal dir alguna cosa d’aquest atzucac polític? Parlem de l’Estatut? Del tribunal constitucional? De l’editorial que van publicar abans d’ahir 12 diaris catalans? Em sembla que no cal. Que de parlar ja se n’ha parlat massa, però de materialitzar-se..., res de res.

La qüestió és que, després d’haver-se agraviat el consens del 90% del Parlament de Catalunya, no n’han tingut prou i, a dia d’avui, ens trobem que un tribunal es vol imposar per damunt de la voluntat del poble que es va expressar en el referèndum de l’Estatut.

Si la seva democràcia és aquesta, la nostra és la de les consultes populars.

Arenys de Munt va encendre una flama que s’ha estès per tot el país. El proper 13 de desembre es realitzaran consultes populars a 160 municipis catalans, i ja som 47 els municipis que, com Molins de Rei, estem treballant per a la realització d’una segona tongada de consultes de cara al 28 de febrer. Intel·lectuals, artistes, polítics, gent del món de l’esport i de la cultura, col·lectius d’immigrants, associacions de veïns... s’estan aglutinant a l’entorn de les consultes per implicar-s’hi i donar-hi suport. Fins i tot a nivell internacional, hi ha altres països en situacions de conflicte nacional similar al nostre que han manifestat l’interès per aquest procés que hem obert els catalans. Al Parlament d’Escòcia s’ha presentat una moció de suport a les consultes catalanes i molts altres països tenen previst enviar-hi observadors.

Quan les eines polítiques que s’han utilitzat fins ara ens han portat a un carreró sense sortida, la proposta catalana és posar en pràctica el principi més bàsic de la democràcia: demanar la opinió del poble. I aquest tarannà no ens és nou.

Tots coneixem el discurs que va oferir Pau Casals davant l’Assemblea de les Nacions Unides on afirmava que Catalunya havia estat la Nació més gran del món. Ho justificava dient que els catalans vam ser el primer poble del món en proposar la convocatòria d’un parlament per debatre les diferències polítiques. El segle XI..., en plena edat mitjana, en una època en què les discussions polítiques s’arreglaven a cop de campanya militar i amb l’ús de la força, els catalans vam proposar al món l’ús de la paraula i de la raó per la resolució de conflictes.

I aquest esperit segueix ben viu a dia d’avui quan, en el marc actual, tornem a ser els catalans els qui proposem la solució més democràtica que hi pugui haver: la consulta popular.

Algú va dir que les decisions més sàvies són les que tenim davant, però només els savis les saben veure.

Tot i que, en aquest cas, aquesta frase no faria justícia a la realitat. Perquè que sigui ara i no en cap altre moment abans que s’estiguin realitzant aquestes consultes, no és perquè sí.

No sé què dirà l’Antònia Castellana, la primera alcaldessa democràtica de Molins de Rei, quan intervingui d’aquí a uns moments, però aquest moviment de les consultes populars -unitari, amb diversitat des de tots els àmbits, en xarxa i amb il·lusió poble a poble- recorda l’esperit que va motivar la Marxa de la Llibertat o l’Assemblea de Catalunya en aquells anys 70, en plena decadència del franquisme. Aleshores, una vegada més, va haver de ser el poble organitzat qui es va posar a caminar per davant de les institucions de l’època per forçar la fi d’un sistema autoritari i aconseguir els drets democràtics que avui dia tenim.

Però ja han passat més de 30 anys, i la realitat demostra que les eines democràtiques que es van aconseguir aleshores ja no són suficients. S’han esgotat. El model estatutari ha quedat obsolet i no pot donar resposta a les inquietuds polítiques del segle XXI.

És fàcil, pels més joves, fer bronques generacionals i atribuir culpes a l’època de la transició, per no haver aconseguit més aleshores. Fàcil i probablement injust. Veient algunes de les coses que passen avui dia, i emulant un lema del Maig del 68, cal pensar que es va fer mans i mànigues per trobar la sorra de platja que hi ha sota les llambordes, però a vegades hi ha pedres que queden massa ancorades en 40 anys de dictadura.

Seria injust... i inútil, perquè el que cal és pensar en el futur i no pas en el passat.

Del passat en podem adquirir l’experiència de saber que aquells que volen imposar sentències per damunt d’un estatut ratificat pel poble, o els que s’oposen a aquestes consultes populars, són reductes d’aquelles llambordes que no es van poder treure en l’època de la transició i que segueixen provocant tics feixistoides davant les propostes democràtiques de la societat del segle XXI.

Però el temps dóna la raó a aquell que va dir que “l’impossible només triga una mica més”. I el que fa 30 anys va ser un “impossible”, avui ja és possible. Aquests reductes autoritaris que queden a l’Estat espanyol cada dia són menys: el Tribunal Constitucional no pot sancionar una llei ratificada pel poble. La prepotència que gasten des de determinats mitjans de comunicació ja no té credibilitat en una societat que ha solidificat els valors democràtics..., i els nostàlgics d’altres èpoques són tan pocs que no van poder evitar que la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt fos el que havia de ser: una jornada de civisme, democràcia i llibertat.

I avui som aquí, presentant aquesta iniciativa a la nostra vila, perquè Molins de Rei també ha de tenir dret a expressar la seva veu.

Fa un parell de mesos que un primer grup hem començat a treballar per tirar endavant la consulta popular a la nostra vila pel diumenge 28 de febrer. Ja són diverses les entitats que, a dia d’avui, s’han afegit a la plataforma Molins Decideix: L'Agrupació Folklòrica, les associacions de veïns dels barris Bonavista, Les Conserves i de la Riera Bonet, l’Associació de venedors del Mercat Municipal, Amics del Museu, El Botmol, el casal La Mola, l’Esplai l'Agrupa, el Cau, els Grallers de Molins de Rei, la colla castellera Els Matossers, la Penya Blanquiblava, el club ciclista, la Peni, l’Associació Amics del Museu, l’Agrupació de defensa sanitària d’oví i cabrum, l’Ateneu Mulei, els Amics del Camell i la ONG Ajut al poble Cubà. També els partits polítics municipals: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència Democràtca de Catalunya i la Coordinadora d’Unitat Popular, que al ple del passat mes de setembre van aprovar una moció de suport de l’Ajuntament a la consulta.

Però queda molta feina per fer perquè aquesta consulta tingui realment el sentit que ha de tenir. Com està passant als 160 municipis que la realitzaran el 13 de desembre, cal la implicació de tots els sectors socials, les entitats i persones que a títol individual vulguin participar-hi.

Sabem perfectament que la consulta no és vinculant, però també sabem que algun dia ho serà i que aquest haurà estat l’assaig general de l’exercici d’un dret internacional reconegut a la carta fundacional de les Nacions Unides. I a l’assaig general no hi pot faltar cap actor social.

Després d’aquest acte de presentació d’avui, el dia 17 de desembre es realitzarà una reunió a la seu de l’Agrupa en la què hi són convidades totes les entitats i persones que vulguin participar i fer que la consulta del 28 de febrer a Molins de Rei sigui una realitat.

Perquè no voler la independència és una opció totalment legítima, però no voler que es realitzi aquesta consulta i negar que altres puguin votar “sí” és una postura que no pot tenir cabuda en un societat que es vulgui plenament democràtica.

En aquest marc, no hi ha paraules més escaients que aquell vers de Miquel Martí i Pol:

Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots, solemnement i clara,
cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui
i via fora!, que tot està per fer i tot possible.

Molins de Rei, 28 de novembre de 2009